PROTOCOL PER A LA PREVENCIÓ, DETECCIÓ, ACTUACIÓ I RESOLUCIÓ DE SITUACIONS D’ASSETJAMENT SEXUAL, DISCRIMINACIÓ PER RAÓ DE SEXE I ORIENTACIÓ SEXUAL

1. PREÀMBUL

Aquest protocol té per objectiu garantir un entorn segur i respectuós per a totes les persones vinculades al Club Esportiu Sant Cugat Titans (jugadors/es, entrenadors/es, tècnics/ques, voluntaris/es, membres de la Junta Directiva i Direcció Esportiva).

S’aplicarà en qualsevol activitat organitzada o participada pel club, incloent entrenaments, competicions, desplaçaments, concentracions, formacions o activitats socials, ja siguin presencials o en entorns digitals (xarxes socials, xats, etc.).

2. ÀMBIT DE LA PROTECCIÓ

Aquest protocol s’aplica a:

• Membres de la Junta Directiva.
• Direcció Esportiva.
• Entrenadors/es i personal tècnic.
• Jugadors/es (menors i majors d’edat).
• Famílies i voluntaris vinculats a l'activitat esportiva.

El protocol presta especial atenció als col·lectius vulnerables: menors, adolescents, persones amb discapacitat i el col·lectiu LGTBIQ+.

3. DEFINICIONS I CONDUCTES TIPIFICADES

3.1 Conductes atemptatòries contra la llibertat i indemnitat sexuals:

El codi penal espanyol (Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal i modificacions posteriors) estableix diferents conductes, que, per la seva gravetat poden ser constitutives d’atacs a la llibertat indemnitat sexual. Dins d’aquestes conductes ens trobem, entre d’altres, l’agressió i abús sexual (violació), i l’assetjament sexual (sol·licitar favors de naturalesa sexual), exhibicionisme i corrupció de menors.

Totes aquestes conductes, han de ser denunciades enfront de l’autoritat competent, ja sigui Fiscalia, Jutjat de Guardia o Policia, sens perjudici de l’orientació que es pugui dur a terme en aplicació d’aquest protocol.

3.2 Conductes d’assetjament i discriminatòries per raó de sexe i en pro de la igualtat efectiva d’homes i dones:

Diverses lleis, tant estatals com autonòmiques, defineixen situacions que poden ser considerades tant com assetjament sexual com a discriminatòries per raó de sexe o d’orientació sexual. Entre altres les següents amb les seves modificacions:

Lleis del Parlament de Catalunya:

• Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
• Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
• Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes

Lleis del Congrés de Diputats:

• Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual.

A efectes simplificatius, procedirem a definir de forma no exhaustiva ni limitativa, algunes conductes, a tall d’exemple.

3.3 Assetjament:

L’assetjament sexual ha estat definit com la situació en la qual es produeix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat, d’índole sexual, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, especialment quan es crea un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

A títol d’exemple, i sense ànim excloent ni limitador, assenyalem alguns comportaments que, per sí sols, o conjuntament amb altres, poden evidenciar l’existència d’una conducta d’assetjament sexual:

• Verbal:
  
  • Fer comentaris sexuals obscens i ofensius.
  • Fer bromes sexuals obscenes i ofensives.
  • Formes d’adreçar-se denigrants o obscenes.
  • Difondre rumors sobre la vida sexual d’una persona.
  • Preguntar o explicar fantasies, preferències sexual.
  • Fer comentaris grollers sobre el cos o l’aparença física.
  • Parlar sobre les pròpies habilitats o capacitats sexuals.
  • Invitar persistentment a participar en activitats socials lúdiques, tot i que la persona objecte de les mateixes hagi deixat clar que resulten no desitjades i inoportunes.
  • Oferir o fer pressió per concretar cites compromeses o trobades sexuals.
  • Demandes de favors sexuals.
  
  
• No Verbal:
  
  • Mirades lascives al cos.
  • Gestos obscens.
  • Ús de gràfics, vinyetes, dibuixos, fotografies o imatges de contingut sexualment explícit.
  • Cartes, notes o missatges de correu electrònic de contingut sexual de caràcter ofensiu.
  
  
• Físic:
  
  • Apropament físic excessiu.
  • Arraconar, buscar deliberadament quedar-se a soles amb la persona de forma innecessària.
  • El contacte físic deliberat i no sol•licitat (pessigar, tocar, tocaments no desitjats).
  • Tocar intencionadament les parts sexuals del cos.
  
  
• L’assetjament psicològic o moral:
  
  • Que la finalitat del o dels causants és perjudicar la integritat psíquica de la o de les persones o no complir amb el deure de protecció front aquesta o aquestes.
  • Que s’hagin causat, o s’hagin pogut causar, certs danys psíquics a la o les víctimes.
  • Que aquesta situació s’hagi desenvolupat de forma repetitiva en períodes temporals concrets, responent a un disseny preconcebut dirigit a perjudicar la integritat psicològica de la o les víctimes.
  • Que aquesta situació s’hagi mantingut durant un període de temps suficient.
  
  

3.4 Discriminació:

La discriminació per raó de sexe o orientació sexual ha estat definit com la situació on es produeix un comportament no desitjat, relacionat amb el sexe o orientació sexual d’una persona, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat de la persona i de crear un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

La diferència principal entre l’assetjament sexual i la discriminació per raó de sexe o orientació sexual és que mentre que el primer té un component sexual, el segon té a veure amb discriminacions relacionades amb el fet de pertànyer a un sexe concret o una orientació sexual concreta, com ara, pel fet de simplement ser dona, estar embarassada o ser mare i/o voler exercir algun dret laboral previst per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

A títol d’exemple, i sense ànim excloent ni limitador, l’assetjament per raó de sexe es manifesta per la repetició i acumulació de conductes ofensives adreçades a una persona per motiu del seu gènere (perquè no exerceix el rol que culturalment s’ha atribuït al seu sexe) com per exemple:

• Conductes discriminatòries per raó del sexe o orientació sexual.
• Formes ofensives d’adreçar-se a la persona.
• Ridiculitzar, menystenir les capacitats, habilitats i el potencial intel·lectual de l’altre sexe.
• Utilitzar humor sexista o homòfob.
• Menystenir la feina feta per l’altre sexe.
• Ridiculitzar les persones que assumeixen tasques que tradicionalment ha assumit l’altre sexe (per exemple, infermers homes).
• Ignorar aportacions, comentaris o accions (excloure, no prendre seriosament).

3.5 Abús:

L’abús consisteix en l’acció continua de perjudicar a una persona propiciada per un sentiment de superioritat o bé per tenir més autoritat. L’abús també inclou l’engany o la submissió en cas d’haver-hi dipositada una situació d’expectativa de confiança.

Es manifesta:

• De forma continuada en el temps.
• Es caracteritza per una relació desequilibrada entre els maltractadors i les víctimes.
• Implica imposició i inducció, que tant pot ser en l’aspecte físic, com l’emocional, en el sexual o en el moral.
• Implica omissió, com pot ser el cas de l’abandonament físic o emocional de les persones dependents.
• L’abús, a vegades, pot ser molt difícil de detectar.

3.6 Violència:

La violència és l’ús intencionat de la força física o del poder, en grau d’amenaça o de fet, contra un mateix, una altra persona, un grup o una comunitat. Té com a conseqüència un traumatisme, danys psicològics, problemes de desenvolupament o la mort.

La violència sexual implica qualsevol acte sexual, comentaris o insinuacions sexuals no desitjats.

L’agressió sexual consisteix en l’ús de la violència física i sexual exercida contra una persona i que està determinada per l’ús premeditat del sexe com a arma per demostrar poder i abusar-ne.

4. MESURES DE PREVENCIÓ

4.1 Sensibilització i formació

• Difusió del protocol a tota la comunitat del club.
• Formacions anuals per a entrenadors/es i responsables adults.
• Inclusió de normes de conducta a les inscripcions dels jugadors/es i fulls d’autorització de famílies.

4.2 Identificació de situacions de risc

A continuació es farà una relació de possibles situacions de risc associades amb la pràctica esportiva, juntament amb la conseqüent mesura preventiva a efectes d’evitar situacions d’assetjament, discriminació, abús i/o violència , tenint en compte que aquesta relació no és limitativa.

5. ÒRGANS DE SEGUIMENT

Delegat/a de Prevenció del Club Esportiu Sant Cugat Titans

Persona referent per rebre i gestionar queixes i denúncies. Assignada per la Junta Directiva.

Comissió de Prevenció del Club Esportiu Sant Cugat Titans

Integrada per:

• Un o una membre de la Junta Directiva.
• El Director Esportiu.
• Un entrenador o entrenadora.
• Un o una referent extern si s’escau (psicopedagog o psicopedagoga, jurista voluntari o voluntariària).

6. PROCEDIMENTS

6.1 Procediment de Queixa (situacions lleus)

1. Valoració inicial pel delegat o delegada.
2. Possibilitat de conciliació informal.
3. Informe i seguiment per part de la Comissió.

6.2 Procediment de Denúncia (situacions greus)

1. Inici per escrit a l’adreça de contacte designada pel club proteccioviolenciestitansvoleisantcugat.cat.
2. Investigació pel delegat o delegada amb entrevistes a les parts.
3. Mesures provisionals si cal.
4. Resolució per la Comissió, amb possibilitat de derivació a autoritats externes (judicials, serveis socials, etc.).

7. AVALUACIÓ I SEGUIMENT

La Comissió elaborarà un informe anual per la Junta Directiva amb:

• Incidències registrades.
• Valoració del funcionament del protocol.
• Propostes de millora.